Què són les constel·lacions familiars i com funcionen?

És una teràpia breu estratègica, un mètode pel qual es busca l’origen i les possibilitats de solució d’un conflicte, problema, limitació. Es tracta que la persona que vol consultar vegi imatges de possibilitats de solució des d’un nivell profund i que aquestes imatges se les deixi sentir i es deixin actuar en el inconscient familiar.

El terapeuta en una entrevista inicial abans o allí mateix, pregunta al consultant el motiu de la consulta i l’objectiu a on vol arribar i esbrina de la seva biografia i la del seu sistema familiar en relació a la consulta.

Els representants en una constel·lació

El terapeuta demana que el consultant esculli entre els assistents persones que faran de representants de la situació plantejada i els col·loqui al mig segons la seva imatge interna.

Quan el terapeuta li demana al consultant que esculli entre la gent un representant per algú de la seva família el consultant escull a l’atzar algú i li demana si vol fer de representant. Si la persona accedeix s’aixeca i el consultant la col·loca de peu en l’espai.

Els representants no necessiten fer res. Sense pensar què han de fer o qui son, són col·locats de peu en l’espai pel client i només es deixen sentir buidant la ment. Escolten el seu cos i les emocions que senten i que no són seves sinó que encara que sembli estrany, pertanyen al que representen.

Com pot ser que puguin sentir emocions internes, tristesa, ràbia, alegria, amor, culpabilitat, vergonya.. i sensacions físiques com ara fred, calor, dolor, mareig, símptomes de malalties etc... que coincideixen amb la situació que representen però del que no saben ni coneixen res en absolut?

Realment, encara que s’intenta explicar amb diverses teories, no hi ha una explicació clara i científica de perquè passa això, però no hi ha dubte què passa i que funciona.

També es poden fer constel·lacions en teràpia individual sense representants i llavors s'utilitzen ninots, peces de roba, plantilles, imatges amb el pensament que ens faciliten aquesta manera de treballar.

Efectes de les constel·lacions en els representants

Val a dir que els participants tan si només observen com si fan de representants també acostumen a emportar-se un treball interior. Veure imatges de solució, sentir emocions de situacions diverses ressona en l’interior de cadascú i proporciona recursos per la seva pròpia història. Per això venir de representant implica posar-te al servei d’aquella persona i ajudar-la a treballar el seu problema però al mateix temps proporciona un treball d’autoconeixement i de creixement personal que s’ha de valorar.

Les constel·lacions poden ser una pràctica sobrenatural o manipulació?

No té res a veure amb l’esoterisme o pràctiques estranyes que només poden fer persones amb dons sobrenaturals. Tothom pot assistir a una constel·lació, tothom pot fer de representant i ja fa temps que és una eina que funciona i que fan servir molts terapeutes i psicòlegs.

Tampoc té a veure amb cap mena de moviment de sectes. Encara que sí que és cert que algunes sectes acostumen a utilitzar teràpies i pràctiques alternatives de tot tipus per rentar el cervell als seus adeptes i convertir-los en esclaus físics, econòmics i emocionals del seu líder, una constel·lació familiar no proporciona cap d’aquests efectes. Treballar o assistir a una constel·lació és voluntari i es paga igual que qualsevol tractament terapèutic i les persones les demanen quan en senten necessitat i si hi tornen és perquè els efectes els son beneficiosos.

Assistir a una constel·lació familiar és un fet que encara que pot ser sorprenent al començament, no implica cap mena de manipulació de la voluntat de ningú. En la meva manera d’actuar, el consultant és el que d’acord amb mi treballa un tema concret, decideix seguir, aturar, implicar-se més...sempre establint confiança. El terapeuta respecta el procés, límits i voluntat de la persona que vol treballar.

Qui pot fer una constel·lació i sobre què podem fer una constel·lació?

Tothom pot fer una constel·lació per treballar un assumpte seu que li incumbeix a ell en primer lloc. Els pares també poden constel·lar problemes dels seus fills menors d’edat sense que els nens estiguin presents. Però no tenim el permís de treballar problemes pels altres per molt que vulguem ajudar a algú. Per exemple una mare no pot treballar el problema que té la seva filla de 35 anys perquè per exemple li està costant quedar-se embarassada. O els problemes de parella d’un fill. El que treballem ha d’estar directament relacionat amb nosaltres.

Les constel·lacions poden ser familiars, intrapsíquiques, o també laborals. És a dir igual que podem treballar conflictes entre les persones de la nostra família d’origen o la família actual, podem treballar també, les relacions a la feina, el nostre lloc de treball o els problemes que hi ha en una organització. També podem treballar el que sentim internament i que ens limita, com pot ser una por, una emoció tòxica o una limitació.

Quan està indicada una constel·lació?

Quan es vol treballar sobre relacions entre persones que ens importen i ens fan patir.

Quan hi ha un patró de conducta o un esdeveniment que es repeteix en generacions de la nostra família.

Quan hi ha una malaltia o un símptoma que es possible que tingui alguna font somàtica, les constel·lacions serveixen per explorar si hi ha alguna relació inconscient que ens genera aquesta malaltia o fa que els tractaments no siguin efectius.

Origen i fonts de les constel·lacions familiars

L’escola de Palo Alto des dels anys 50 investigava sobre la teràpia familiar amb Bateson, Jackson, Weakland, Harley, Satir i Watzlawick. Als anys 60 Ackerman va establir el nexe entre el psicoanàlisi i el moviment familiar sent el pare d’aquesta idea de veure la família com un sistema. Amb la seva desaparició al 1971 l’escola de Palo Alto va ser pionera en la teoria de sistemes i investigacions en comunicació.

La teràpia familiar sorgeix de la investigació i constatació de que la família és un sistema i que per la seva pròpia organització les limitacions, dificultats, culpes, dolor que es viuen recorren tot el sistema amb una sèrie de símptomes que a vegades recauen en un dels membres com a “cap de turc “ i que a vegades es repeteixen com un patró familiar.

Per exemple un nen pot tenir terrors nocturns per inconscientment fer ell el dol que la seva mare no ha fet de la mort dels seus avis materns. Pot generar una malaltia greu per inconscientment morir ell enlloc del seu pare amb depressió. Pot generar conflictes amb els seus germans diàriament per fer que els pares estiguin junts fent un front comú. Un adolescent amb conductes delictives pot estar en contra de la societat per fer-li pagar les dificultats familiars viscudes i el rebuig que ha sentit la seva família de part de la societat...

La teràpia familiar sistèmica mira a la persona dins del seu context i mira al seu inconscient familiar per entendre-la i actuar en l’origen del conflicte.

Un esdeveniment ja sigui bo o dolent del passat pot tenir conseqüències inclús diverses generacions més tard.

La psicoanalista i professora universitària Anne Ancelin ja va descobrir el “síndrome de l’aniversari” patrons de conductes, malalties o esdeveniments que sorprenentment es repeteixen generacionalment. Estudiant el genograma familiar de pacients va trobar per exemple casos com;

• Una família on durant tres generacions les dones morien de leucèmia el mes de maig

• Cinc generacions on les noies als tretze anys emmalaltien de bulímia.

• Una família on els homes eren víctimes d’un accident de transit el primer dia d’escola del seu fill gran

• Repeticions de dates de naixement i mort en una mateixa família

• El mateix nombre de matrimonis en les dones d’una família

• El mateix numero de morts tràgiques precoces a la mateixa edat.

“Quan una cosa passa un cop, és una incidència. Quan passa dos cops, és una coincidència. Però si passa tres cops o més, és un patró que es repeteix.” Normalment una patró que es repeteix respon a un fet que ens afecta de manera sistèmica que té l’origen en el nostre sistema familiar d’origen.

A vegades una poderosa lleialtat invisible fa que inconscientment repetim o representem o vulguem solucionar la nostra història familiar o d’algun avantpassat. Així per exemple una avia maltractada que mai es va queixar, pot ser representada per la seva neta rebel, iracunda i grollera que inconscientment es queixa per la seva àvia.

També els actes que repetim un cop i un altre a la nostra vida que es coneix en psicologia com l’efecte Zeigarnicck a vegades responen a alguna identificació inconscient repetitiva que ens obliga a pagar deutes d’avantpassats, vulguem o no, ho sapiguem o no, o a repetir tasques inacabades com ara dols no expressats.

Com funciona aquesta memòria transgeneracional? No existeix una investigació que ens expliqui d’una manera completa com funciona aquesta memòria , però sabem que existeix pels seus efectes i per com es manifesta. Sheldrake ho intenta explicar amb els camps morfogenètics, sembla ser que el contingut d’aquesta memòria s’emmagatzema més que al nostre cap, en un camp que ens influeix. Els camps mòrfics permeten la transmissió d’informació entre organismes de la mateixa espècie sense mediar efectes espaials i es guarden a la memòria col·lectiva.

Hellinguer és el pare d’aquesta tècnica terapèutica i ja la va començar als anys 80. Va escriure molts llibres sobre el tema. A Espanya aquesta tècnica va arribar més tard però fa uns 25 anys que es coneix més extensament i l’apliquen molts terapeutes i psicòlegs.

Anna Maria Serra